Collserola - Manco

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Collserola

Páginas ocultas

    
La Mancomunitat BTT per Collserola (21 gener 2017)

Dissabte. A les 9h del matí estem una trentena ben llarga de ciclistes als afores de Sant Cugat del Vallés. Tot arranjant les bicis ens cruspim sota els arbres uns exquisits cigronets estofats amb carn de caça de conill i senglar, obsequi del nostre abanderat d’enguany. Quasi plovisqueja, fa frescota i el cel és tristot, però nosaltres estem frisossos de pedalejar, i res, com si fes un “bo que enamora”. Algú diu que tem una mullena. Altres ho pensen però no ho diuen. Després del lleuger desdejuni de cigronets engeguem vers el Pi d’en Xandri, arbre emblemàtic de la zona on ens fem una foto de grup. Avui farem una suau excursió de trenta  quilòmetres escassos, amb un desnivell moderat acumulat d’uns 600 metres i catalogada de nivell baix-mig. Un llarg reguitzell de ciclistes  seguim per camins humits i en lleugera pujada fins l’ermita de Sant Medir. L’entorn és una espessa bosca típica mediterrània d’alzinar amb pins esparsos. Les capçades fan que el sotabosc romangui esponerós, ombrívol i mullat. Foravial observem una gavadal de plantes com marfull, aladern, arboç,  maduixera, arítjol, lligabosc, galzeran, eura, falgueres, molses, etc. Tot plegat és una forest de banquet pels botànics. Actualment Collserola és un Parc Natural. Nosaltres pugem en nombroses ziga-zagues, generalment no massa costerudes i per camins amb bon pis fins que finalment arribem al carenall de la serra. Se’ns apareix sobtadament la ciutat de Barcelona davant nostre. Espectacle impressionant. Dessota mateix i no gaire lluny tenim el velòdrom d’Horta. Seguim una estona la bona pista de Les Aigües per anar a cercar un bar-restaurant que hi a enmig de l’arbreda. Hi parem a esmorzar l’entrepà que duem i prendre un cafetó. De moment encara no ens hem mullat. Tanmateix l’ambient que ens envolta és xop d’aigua. Tornem a les bicis i ara de davallada per la baldana nord de la serra encalcem corriols boscans, alguna trialera i més senderons bonics, alguns tècnics, amb lloses relliscoses i nombroses sifonades. Aquesta tònica segueix fins que al cap de vint-i-vuit  quilòmetres arribem finalment al lloc d’on hem sortit fa unes poques hores. No ens ha plogut i ens ho hem passat força bé. Anem a dinar a un restaurant proper. A mitja tarda ja som a casa.

Mancomunitat de BTT de l’Anoia. Francesc Andreu i Mateu
 
Copyright 2015. All rights reserved.
Regreso al contenido | Regreso al menu principal