Els Castells de la Segarra - Manco

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Els Castells de la Segarra

Páginas ocultas

    
    
La Mancomunitat pedaleja pels castells segarrencs (16 abril 2016)

    
    
El passat dissabte 16 d’abril una quarentena de ciclistes de la Mancomunitat , una tercera part dels quals són participació femenina, ens apleguem a Guissona. Esmorzem  i ens dirigim per pista bona fins el proper poblet de Bellveí amb la seva casa senyorial. Aquest llogarret ja és esmentat fa mil anys. Avui la cosa va de castells i antics palaus fortificats. Anirem sempre per bones pistes i desnivells suaus envoltat permanentment per una catifa verda primaveral de sembrats de cereals. De Bellveí ens arribem al petit nucli tancat d’estil medieval de El Llor, el senyoriu medieval del qual  havia estat dels Copons, dels qui encara se’n conserva el notable sepulcre d’Hug de Copons. Continuem per bon camí vers el sud i arribem a Castellmeià amb el seu bonic i ben conservat castell. Aquest ja és esmentat el segle XI però l’actual es bastí als segles XIII i XIV amb algun detall més tardà. En temps medieval Castellmeià tenia unes vint famílies. Ens arribem a la propera ermita romànica de la Marededéu de la Llet, on el personal s’hi fa una foto. S’ho està passant bé amb l’esponerós entorn. L’excursió és entretinguda i suau. Continuem tranquilament vers migjorn, arribem a La Prenyanosa, poblet molt endreçat enlairat a l’esquerra del riuet Sió. Les panxetes comencen a queixar-se. Esmorzem a la bonica plaça. Prenyanosa té també una casa senyorial, si bé bastant modificada.  Amb la tripeta plena continuem per l’ufanós entorn fins els imposants castells de Montcortés i de l’Aranyó, que de lluny estant semblen bessons. El de l’Aranyó és la casa nadiua del conegut escriptor  Manuel de Pedrolo. El castell es bastí ja al segle XI si bé es modificà el XVI en l’actual palau fortificat. El de Montcortès, monument històric, pertany també al segle XI però el que veiem ara es bastí a finals del XV pels senyors de Clariana i La Goda (Tous).  Els actuals propietaris, els Moixó, ho són des de fa quatre segles. Seguim envoltats per un permanent verd que és ara La Segarra i ens dirigim cap el nord. Arribem a Concabella, amb el seu gran castell renaixentista al bell mig i on s’hi pot fer una visita guiada. Aquest castell, bastit durant la Reconquesta del segle XI, fou molt modificat a principis del XVI pels Erill, senyors del Pallars. Malauradament es malmeté força en passar a propietat municipal durant el segle XIX. Restaurat, és actualment el Centre d’Interpretació de tots aquests castells. Seguim pedalant, no trobem cap pujada dura  i ens arribem a Les Pallargues, (nom que prové de pallers) on donem una ullada exterior al seu castell enlairat al costat del riu Sió. La solitària fortificació inicial del segle XI canvià amb els segles fins el palau senyorial fortificat renaixentista actual envoltat de cases. D’ací anem a La Morana on també hi ha una casa senyorial del segle XVII i restes d’un castell anterior. Finalment, quan ja portem quaranta quilòmetres i uns cinc-cents metres de desnivell acumulat decidim a tornar a Guissona on hi prenem un excel·lent dinar. A mitja tarda som tots a casa.  


 
Copyright 2015. All rights reserved.
Regreso al contenido | Regreso al menu principal