Els Monegros - Manco

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Els Monegros

Páginas ocultas

    
 La Mancomunitat BTT pels Monegros (21 maig 2016)

    
Aquesta vegada fem una excursió per un entorn diferent del nostre habitual: els Monegros. Tanmateix pedalejarem per una zona que ha canviat força d’una generació ençà. Zones  antigament completament estepàries són ara de regadiu. Són les nou del matí, sembla que farà bon dia, som vint-i-cinc ciclistes a la plaça de Peñalba.  Acabem de menjar coca amb  xocolata, per gentilesa d’un company nostre. Més contents que unes pasqües amb aquest entrant, engeguem per bones pistes. El paisatge, antany desnerit, ara està modificat substancialment pels recs, la majoria per aspersió. El terreny no és pla, fa lleugeres sifonades i falsos plans. A les zones de secà la flora és esquifida.  Al cap d’una bona estona, en un dels pocs llocs on hi a una mica d’ombra, esmorzem sota una gran plantació fusta de cirerers bords, cultivats amb gota-gota. Continuem sota un sol que ara ja escalfa, passem una bona estona pel costat del riu Alcanadre, un afluent per la dreta del Cinca. Uns quants, acalorats s’hi banyen. El territori té sorpreses molt boniques amb paisatges inesperats que corprenen amb eixuts torrents aspres i barrancs esquerps que semblen extrets de l’Oest americà. Sempre per pistes arribem a Sariñena després de pencar cinquanta-quatre quilòmetres enmig d’un territori on el secà extrem i regadiu s’alternen. Al poble hi prenem un refresc. Sortim per la Laguna de Sariñena i  trobem al cap de força estona altre cop el riu Alcanadre. Baixa fortet degut al desglaç de les neus pirinenqes i pluges hagudes riu amunt. El seguim una bona estona per un bonic i distret corriol per la seva vora dreta, al costat de canyaveres. En una de les escasses ombres ens aturem a dinar al costat del riu. Mengem l’entrepà que duem. Fa calor. De bell nou tornem-hi fins a prendre un merescut cafè al proper poble de Villanueva de Sigena, vila on nasquè a la principis del segle XVI en Miguel Servet, pensador humanista proper al calvinisme, i que fou cremat viu per heretge. Els Protestants el consideren el seu primer màrtir. Ara només ens queda tornar fins Peñalba, però abans ens caldrà travessar una llunyana serra que observem des de ja fa molta estona. Ens costa una mica travessar-la ja que duem al damunt més de  vuitanta quilòmetres. Una llarguísssima i molt suau baixada ens mena finalment a Peñalba, on arribem a mitja tarda i amb amenaça de pluja. A la plaça del poble el GPS indica que hem recorregut cent disset quilòmetres i mil quatre-cents metres positius. Tots ben satisfets anem a prendre un refresc al bar del poble. Al vespre ja som a casa. Tot ha sortit rodó.  


Francesc Andreu i Mateu
 
Copyright 2015. All rights reserved.
Regreso al contenido | Regreso al menu principal