Maig-2019 - Manco

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Maig-2019

Páginas ocultas
La Mancomunitat BTT a la Serra de Prades (11 maig 2019)

Altre cop en terres tarragonines i en companyia dels amics de Reus, els quals, com ja és habitual, ens munten cada any una excursió en les seves comarques. Amb ells ens trobem dues vegades a l’any.
Són dos quarts de nou del matí i som al càmping de Prades. Fa fresca però el dia és clar i net. Pensem que al migdia farà força bo. Fem un cafè al bar, i tost ens veiem la trentena llarga de ciclistes dalt de les màquines ben  agençades. Avui farem dos grups. Un farà una molt bonica excursió de 27 km i desnivell moderat. L’altre grup es veu amb  cor de fer un recorregut més llarg de 53 km, tècnic i de desnivell fortet (1350m). Es tracta de passar-s’ho bé; cadascú al seu gust.
Deixem Prades i enfilem aviat una pista que duu a Siurana. A l‘inici té bon pis. Aviat però l’abandonem per agafar un camí menys fressat, amb el sòl més pedregós i més pujada. Al cap de dotze km. som al poble de Siurana. Hi donem una volta. Al seu mirador-penyasegat albirem la beutat de la pregona vall del riu que emplena l’embassament de Cornudella. Romanem embaladits del paisatge bucòlic. Davant nostre tot és pineda i muntanyam dominat pel Puig Gallicant. Al nord, imposant, domina la Serra del Montsant amb alguns poblets en la seva baldana, com La Morera i Cornudella. Ens arribem al càmping dels afores de Siurana on esmorzem l’entrepà que duem. Ben tipets, un grup se’n torna a Prades, i l’altre grup, s’arriba al coll d’Andreu, d’on en baixada  bastant llarga i trams tècnics trobem el riu Siurana. El remuntem pel seu costat per un llarguet camí  que ens duu fins el poblet de La Febró. Ací abandonem el riu i enfilem vers el sud enmig del bosc un llarg camí forestal no gaire difícil i de permanent pujada. Assolim finalment el Coll de l’Agustenc enmig d’una magnífica forest de pi rojalet. No estem gaire lluny de La Mussara; tanmteix avui no hi anirem. Canviem de direcció, deixem el bosc i ens dirigim per pista pedregosa a la zona dels Motllats. Som dalt de l’altiplà. Pedalem trams de corriols tècnics i alguns codolars. De sobte, al baixest, apareix el poble de Capafons, amb els ceps que faran bon raïm quan els oregi el setembre. Ara ja per pistes un mica més còmodes i sempre per dalt de tot de la serra, amb el brostam de vegetació baixa i algunes sifonades arribem a la carretera ben aprop de Prades, on els nostres companys de l’altre grup ja fa una estoneta que ens esperen. L’excursió d’avui ha estat un gaudi total de bici i natura. Tenim un bon davallant i anem a menjar bones vitualles. Al càmping de Prades assaborim un excel·lent dinar amb uns quants brindis. Al vespre som tots a casa.

Francesc Andreu i Mateu
Mancomunitat BTT de l’Anoia



          


 
Copyright 2015. All rights reserved.
Regreso al contenido | Regreso al menu principal