Montseny-2018 - Manco

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Montseny-2018

Páginas ocultas
 
La Mancomunitat BTT en un Montseny menys fressat  (17 març 2018)

 
Després d’uns anys tornem al Montseny. Aquesta vegada hi pedalarem per una zona menys coneguda del personal.  Serà una excursió llarga i amb fort desnivell.  Els vint-i-cinc “valents” disposats al repte ja tenen les bicis agençades a dos quarts de nou del matí, al camp esportiu d’Arbúcies. Abans de sortir esmorzem l’entrepà que duem car el que ve ara no és cap broma. A les nou ja engeguem. El començament “es deixa fer”, però un cop som a Riells ja hem acabat el tram d’escalfament. Ara comencen les paraules grosses. Encetem una llarga pujada  de disset quilòmetres, amb pendent no gaire pronunciat però constant, sense afluixar en cap moment. Ens envolta un bosc continu i espés.  Pedalem a la solana i els environs són un magnífic alzinar amb esparses sureres i brostam arreu. El sòl no és gaire pedregós i té poc fang, cosa sempre d’agrair. Hem canviat de vessant. Som ara a l’obaga de la muntanya. L’alzinar ha mutat a una formidable i gran fageda amb roures escampats. Circumvalem per sota Les Agudes, travessem una carretereta que va Santa Fe, recorrem un caminoi amb moltíssima fullaraca seca de faig. Hem pujat molt amunt. Sifonem, és a dir, baixem i pugem, no massa. Som a una zona més o menys plana i assolim a una mena de coll enmig de l’espessa vegetació. Som a mil cent cinquanta metres d’alçària, uns sis-cents per dessota el cim conegut per Turó de l’Home.  A partir d’ací amb moderades ondulacions, anem passant pel costat de masos escampats, vaques i ases al redós pasturant en clarianes enmig de l’esponerós entorn. Quan encetem la baixada duem un considerable desnivell positiu de mil tres-cents metres, tanmateix no trenca-cames. Baixem fins Campins tot albirant a la baldana La Selva i el Vallès Oriental, amb el Montnegre i la mar a la llunyania. Arribats a la vila de Gualba portem  ja quaranta-dos  quilòmetres d’alta muntanya. És migdia i tenim bon davallant. Dinem a un restaurant del poble. Després de la teca, bona, sant-tornem-hi. Ens restem encar vuit-cents metres més de pujada al llarg deu quilòmetres, cap romanç, i deu més de pla i descens. Sempre dins la forest i per camí o pista, passem prop del castell de Montsoriu per finir l’excursió a Arbúcies. Han estat seixanta-tres quilòmetres i dos mil cent metres d’ascens, embolicats d’una bosca poc habitual i amb gaudi total del personal.
 
La propera sortida serà el 14 d’abril, a la zona del cava, és de nivell baix, trenta-cinc quilòmetres i tres-cents metres de desnivell. Es farà una cata i una visita a una fàbrica de xocolata. Els interessats cal que es posin en contacte el dimarts 10 d’abril, a les 20 h a Les Comes.
 
                                                                                
Francesc Andreu i Mateu


 
Copyright 2015. All rights reserved.
Regreso al contenido | Regreso al menu principal