Pic Negre - juliol 2020 - Manco

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Pic Negre - juliol 2020

Páginas ocultas
 
Pic Negre de Claror (2659m) i Pic Monturull (2761 m)
 
Formidable ascenció pirinenca. (25 juliol 2020)

 
Aquesta vegada la Manko es proposa una fita de les majors en BTT: El Pic Negre de Claror (o de la Rabassa) i el Pic Monturull, alhora. A  cavall entre Andorra, Alt Urgell i Cerdanya, són dues altes muntanyes accessibles en BTT però d’una exigència física i tècnica molt alta .
Al poble de Bescaran on deixem els cotxes hi fem un mos i un cafè. Agafem una pista no gaire fina i en constant pujada, abandonem el bosc per entrar a la praderia alpina. La pista munta constantment enmig un verd paisatge que s’amplia progressivament. Entrem en una molt ampla coma i on ja albirem el primer cim d’avui, l’arrodonit Pic Negre. L’haviem assolit fa un bon grapat d’anys, també amb la Manko. Ara hi tornem, però l’excursió la farem més grossa. El camí, amb pis mediocre i algun trosset realment dolent, esdevè progressivament més costerut.
En alguns trossos el rost obliga quasi tothom a posar el peu a terra, però no gaire, ja que el personal és “dur de pelar”.
Arribem finalment en bici dalt del Pic Negre de Claror, fronterer amb Andorra. Alguns també l’anomenen “Torreta dels Soldats, perquè hi havia soldats guaitant possibles atacs en temps dels maquis, fa uns vuitanta anys. Hi esmorzem. Albirem la pregona vall de Sant Julià de Lòria i la de Rabassa a ponent; a xaloc l’imposant Cadí; al nord llunyà Encamp i dessota nostre les dues valls de La Claror; a llevant , el llarg flanqueig que ens resta muntar fins el cim del Monturull, punt culminant d’avui. Baixem una mica fins una ampla collada, seguim un corriol bastant tècnic en lleugera pujada que ens obliga ja prop del cim a baixar de la bici degut a les molt grosses pedres. I ja som dalt del Pic Monturull, i en bici! Molt contents ens fem unes fotos.
El dia és bo i bastant clar. El paisatge és bell. Comencem a baixar per una trialera supertècnica al llarg de la Serra d’Airosa i que ens obliga a fer petits trossets a peu. Molt exigent, realment. Anem descendint, primer per corriol molt pedregós i despés enmig l’herbei de l’ampla coma nord.
Dessota nostre, a la baldana, hi han els Llacs de la Pera. Seguim el prat i aconseguim el camí que ens duu al refugi de Les Pollineres, al costat de la gran pista d’esquí nòrdic entre Lles  i Arànser. La seguim fins que una ben llargueta pujada ens mena al Coll de Dalt. Ara ja albirem la vall de Bescaran–Estamariu, on hem començat fa unes hores. Passem via prop la Font d’Aristot i el Coll Midós. Ja cansats de tant baixar per pista arribem a Bescaran on ja s’ens espera per un bon dinar.
Tenim un bon davallant. Tot ha sortit bé. Sense accidents ni avaries. Tothom és feliç. Al vespre ja som a Igualada. Un dia de BTT molt intens i rodó.

 
 Francesc Andreu i Mateu
 
 Mancomunitat BTT Anoia

 
Copyright 2015. All rights reserved.
Regreso al contenido | Regreso al menu principal